Cuatrocientos cinco

En el primer dia de les Jornades Blanquerna, hem escoltat i visionat la conversa sobre un any de metàfores: el discurs públic, l'arma de doble tall en temps de pandèmia. La professora Inés Olza, doctora en lingüística, va estudiar a la Universitat de Navarra i ens ha explicat amb detall tota aquesta conversa. Tanmateix, Olza és investigadora en un projecte de llenguatge, pragmàtica i coneixement.

 

En primer lloc, Olza ens ha fet reflexionar sobre com s'ha gestionat tota l'estratègia de comunicació amb la pandèmia. Per altra banda, ha exposat la importància en proporcionar el nombre més gran de recursos a aquells que realment estan, d'alguna manera, en contacte amb el virus. És a dir, hospitals i tot el seu personal, etc. Per tant, després d'escoltar a Olza, pensem que és important un bon llenguatge, i més en temps de pandèmia. És important aquest llenguatge amb el qual expliquem aquesta realitat, però tanmateix aquesta realitat la podem modelar en vers als nostres interessos.

D'un dia per l'altre ens vam veure endinsats en una pandèmia mundial i els missatges que ens donaven des del govern, ens feien trobar moltes semblances raonables amb una guerra. Per un moment, es va oblidar l'objectiu principal, es van dir frases com: "Hem de lluitar contra el virus", però la realitat era molt diferent, l'objectiu verdader era aprendre a conviure amb el virus.

En qüestió d'hores les coses anaven canviant, trobarem contradiccions en els discursos polítics i això ens feia estar cada vegada més perduts davant la situació.

Si parlem d'estratègia de màrqueting, cal destacar l'èxit de Nova Zelanda. Olza ens comentava el gran nivell de compromís per part de la ciutadania. Ens explicava la manera en què ho havien gestionat, en aquest cas, Jacinda Ardern. A Nova Zelanda han optat per missatges de solidaritat i d'esperança amb un objectiu clar: frenar i contenir el virus.