Cuatrocientos cinco

El dimarts dia 16 de març de 2021 a les 11:00 a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals es va dur a terme una xerrada sobre el màrqueting durant la pandèmia de la Covid-19. La presentació d’aquesta la va portar en Josep Maria Picola mentre que l’encarregat de desenvolupar-la va ser en Xavier Mitjavila Moix, especialista en la matèria. 

 

Es coneix el màrqueting com una ciència interpretativa, per això és tan important que arribi al públic exactament allò que es vol expressar. Amb la pandèmia això ha estat una tasca difícil, ja que mai se sabrà al cent per cent quin ha estat el transcurs de la Covid perquè estan sent silenciades moltes veus de l’àmbit científic. Un exemple que es va comentar a la xerrada va ser que l’OMS va trigar més de tres mesos en declarar l’estat del virus com a pandèmia mundial. Precisament, va ser el dia 11 de març de 2020, quan el primer cas va ser declarat el desembre de 2019 a Wuhan, la Xina. En aquest territori, el primer a infectar-se, el virus va durar només setanta-sis dies, mentre que aquí, a Espanya, ja fa més d’un any que es va declarar el confinament total arreu del país. Aquestes dades ens porten a plantejar-nos si les democràcies occidentals serveixen per a tota mena de causes o si una disciplina més estricta i autoritària, però a la vegada eficaç, pot solucionar el problema abans. 

 

A Espanya es va proclamar un estat d’alarma i la situació va començar sent transmesa a la població amb bones intencions, però a mesura que anava passant el temps això va anar canviant. Al principi es va realitzar un comunicat ràpid de la situació de manera correcta. Tot i això, va haver-hi moments en què algun dels soldats va fer referència als contagis i les morts amb un llenguatge bèl·lic, cosa que no s’entenia molt, ja que no estàvem passant per una guerra, sinó per una crisi sanitària.

 

Per altra banda, Mitjavila, ens va fer endinsar en una reflexió clara: quina mena de màrqueting s’ha dut a terme amb la pandèmia? D'ençà de les seves paraules, hem trobat diferents qüestions que ens han fet assabentar de com s’ha portat l’estratègia comunicativa en el nostre país. En primer lloc pensem que en un moment on tots els ciutadans i ciutadanes, la majoria, ens hem tornat molt pacifistes i estem totalment en contra de la violència, alhora, ens deien que tots érem soldats i que havíem de lluitar contra el virus. Per una persona que hagués estat realitzat la mili tenien més coneixement sobre aquest tema, però els altres i més amb la situació actual, res. En darrer lloc, considerem que els missatges que s’estaven donant a la ciutadania es contradeien, a l’estiu ens deien que havíem combatut el virus, però al cap d’unes setmanes era totalment al contrari; això provoca que el poble vagi perdut, i per tant, no es responsabilitzi de la mateixa manera amb les normes del govern.  

 

Finalment, volem destacar que considerem que han estat uns mesos molt difícils, que a ningú li hagués agradat estar a la pell dels que gestionaven la pandèmia i pensem que era una situació a abordar molt complicada. Tot i això, volem que es prengui com a exemple països com Nova Zelanda, un dels llocs on millor han gestionat la pandèmia, per a futures millores al país.