Cuatrocientos cinco
Com fotografiar un virus sense veure'l
Yuanci Vidal
15/03/2021
El gran repte de molts fotògrafs durant la pandemia
Aquest matí, en Jordi Borràs i l'Emilio Morenatti ens explicaven anècdotes i històries que havien viscut durant la pandèmia.
Quan la Covid-19 va esclatar a Espanya, i més concretament a Catalunya, es van trobar davant d'una situació en què mai s'hi havien trobat, mai havien retratat una pandèmia i és en aquell moment on topen amb el repte de fotografiar les conseqüències d'un virus, ja que ell en si no es veu.
Imatge 1
A l'inici de la crisi sanitària, els dos fotògrafs volien entrar a residències i hospitals per donar llum a les situacions desastroses que es vivien en aquests centres, però no els deixaven, ja que segurament causarien un gran impacte als ulls de la societat. Borràs explica que aquesta prohibició va crear un buit en un període important de la història.
​
En Jordi explica que el van deixar entrar a fotografiar l'aparcament del tanatori de Collserola, el qual es va habilitar per guardar taüts, ja que no donaven abast per a tots i no hi havia suficient espai. Quan les imatges van sortir a la llum, varen impactar molt. (Imatge 1)
​
Aleshores, van haver de reinventar-se i pensar en com fotografiar el virus d'una altra manera, i és aquí on comencen a documentar la Catalunya buida, els no-llocs, com anomena Borràs.
Emilio Morenatti explica que durant els mesos de confinament, sortia al carrer dues o tres vegades amb l'objectiu de buscar elements que plasmessin les conseqüències que provocava el virus. Buscava la vulnerabilitat representada per les persones que quedaven pels carrers de la ciutat. (Imatge 2 i 3)
​
Morenatti va crear dos blocs que representaven aquell moment, un estava enfocat al tema de la soledat i l'altre, a la part vulnerable de la pandèmia, com per exemple, persones grans, de risc, sense recursos...
Imatge 2 Imatge 3