Cuatrocientos cinco
Abandonades a la seva sort
La desprotecció i discriminació de les persones grans en residències durant la pandèmia COVID19 a Espanya.
​
​
La COVID-19 ha canviat moltes coses en la nostra "suposada normalitat"; una d'elles és la forma de vida d'aquelles persones grans que viuen en una residència. Aquestes s'han convertit en la principal presa de la pandèmia, convertint la quantitat de morts de COVID-19 en residències d'avis en més d'un 50% de les víctimes mortals totals. L'Eduard Martínez Guaita, en nom d'Amnistia Internacional, assenyala el comportament de diversos estats entre els quals hi ha Espanya, Bèlgica,Itàlia i el Regne Unit enfront l'emmaleltiment de persones de la tercera edat en centres especialitzats en la seva cura.
​
Considera, a partir dels diversos testimonis que ha pogut entrevistar, que la gestió, tant dels estats com de les pròpies residències, no ha estat a l'altura de la situació. Denuncia que aquestes organitzacions escudessin la seva poca implicació a l'hora de portar els avis malalts a hospitals amb "estaran molt més tranquils a la seva habitació de la residència que a un llit d'hospital". És per això que ell considera que això és un clar cas de vulneració dels drets humans que la seva entitat tant recolza; entre els que es troben: el dret a
la vida, dret a la salut, dret a la vida familiar i privada i finalment, dret a una mort digna.
Personalment, estic d'acord amb l'opinió del conferenciant Eduard Martínez en que la gestió de la mortalitat dels avis dins les residències no ha estat a l'altura de les circumstàncies. Però, què sí ho ha estat? És a dir, com ell ha afirmat en la seva conferència, cap sistema sanitari del món està preparat per fer front a una pandèmia mundial ja que econòmicament esdevindria insostenible. Però a partir d'aquesta idea, considero que podem centrar-nos en la recerca d'alguna froma per millorar els nostres actes dins les possibilitats de què disposem.
És aquí on crec que tots hauríem d'estar d'acord en que les residències d'avis han estat centres de cultiu de la COVID-19, on el virus no entrava per part de les visites, les quals estaven prohibides, sinó per part del propi personal . Amb això no busco culpar en cap moment la feina dels especialistes i els treballadors de les residències, però sí a les persones encarregades de mantenir un àmbient sa dins d'aquestes.
En definitiva, considero que la COVID-19 s'ha emportat masses víctimes de la tercera edat en residències i nosaltres ens hem quedat immòbils davant un greu problema que ha afectat a milers de persones en el nostre país. Persones que han hagut de veure com morien els seus estimats sense que ningú fes res i sense poder-se'n despedir d'una forma digna i acord a la seva longevitat.