Cuatrocientos cinco

Actualment però, les coses són molt diferents. Els universitaris estan vivint una vida universitària molt diferent a la que és en realitat. En el cas dels estudiants de primer grau, encara no han pogut esbrinar de fons com és aquesta etapa, sobretot a nivell social. L’ésser humà necessita socialitzar-se per naturalesa. La universitat és un espai de creixement personal, la qual et fa conèixer a moltes persones que tenen una gran similitud amb la teva persona, però ara ens hem acostumat a una interacció social totalment diferent. On les abraçades són cada vegada més absentes i la distància ens limita el contacte i la proximitat amb l’altre.

Per altra banda, el virus ha comportat la desaparició de festes i plans improvisats existents en aquesta etapa. La pandèmia ha comportat que la vida social dels joves canviï de manera molt dràstica, on tot està completament delimitat i controlat per unes normes de seguretat i on la interacció amb els altres és cada vegada més complexa.

L’experiència universitària és coneguda com una d’inoblidable i plena de canvis, sobretot aquest any amb la estranya situació que estem vivint arrel de la pandèmia. Els joves universitaris cada cop estan notant més la cara negativa de la moneda: no poder anar presencialment a classe com es faria en unes circumstàncies comuns. El fet d’anar canviant de classes on-line a classes presencials tant sobtadament crea un sentiment d’incertesa del qual és difícil desfer-se’n, doncs no se sap de quina manera podrà això perjudicar a les seves qualificacions acadèmiques. És obvi que a les classes via ‘meet’ és molt més difícil mantenir la concentració i entendre els conceptes, ja que són condicions atípiques a les quals no estaven acostumats, tot i que cada cop ho estan més, ja que van entenent millor la dinàmica. Haver d’experimentar aquesta conjuntura en el primer any de carrera pot causar un descontentament entre els joves, ja que no saben què els depararà el futur més pròxim.